CENTRE AGRÍCOLA
de Sant Pau d'Ordal
A començaments del segle XX a Sant Pau hi havia dos locals que eren punts de trobada i de lleure: el Cafè de dalt (a Cal Nen Xic) i el Cafè de baix (a la fusteria del Josep Massana).
Amb els anys, i degut a la situació política i social del moment, la contraposició entre els dos cafès es va fer molt evident i es van acabar anomenant partits. El cafè del partit de dalt era de tendències dretanes i el cafè del partit de baix de tendències esquerranes.
Els membres del Cafè de Dalt van decidir construir un local nou a La Teulera, l’emplaçament on es troba el Centre actual. El 1914 es va inaugurar l’edifici amb només les quatre parets i el sostre, i dos anys més tard es va acabar de fer la part del cafè i una part de la sala.
La nova societat es va constituir legalment l'any 1915. Es van redactar els estatuts, que serien les directrius de la societat, i es van enviar al governador civil. L’entitat va rebre el nom oficial de "Centre Agrícola"; estava formada pels socis i encapçalada per una junta.
Un cop acabada la guerra civil el cafè de baix va desaparèixer i va quedar un únic local, el Centre Agrícola.
Amb els anys s'hi van anar apuntant cada vegada més socis de diferents pensaments i tendències, fins que el Centre Agrícola va esdevenir un lloc per a tothom. Poc a poc, es va anar convertint en un lloc on reunir-se, organitzar, fer tertúlia, debatre, celebrar, compartir,... en definitiva, un lloc on fer-hi vida.
Als anys 30, amb la proclamació de la Segona República i la Guerra civil, el Centre Agrícola va viure forts conflictes interns que van afectar el seu funcionament i fins hi tot van fer que romangués tancat en més d’una ocasió. La vida del Centre era el reflex de la situació política del país.
Després de la Guerra Civil el Centre es trobava molt malmès, ja que durant la guerra van dinamitar el pont de Cal Ferrer i el bombardeig va afectar l’edifici. Després es va habilitar gràcies a la motivació d’uns socis per celebrar-hi la Festa Major del 1940. Més endavant es va arreglar la sala de ball i després també el Cafè. Durant el franquisme va canviar de nom i va passar a anomenar-se “Centro Cultural y Artístico”.
Els primers anys de la postguerra no hi havia Junta directiva ni reglaments, però sí que hi ha constància de que es feien algunes activitat. I no va ser fins el 1957 que es va decidir formar una nova junta i reprendre les activitats: ball, teatre, cinema,...
Als anys 60 van venir marcats per algunes millores i adaptacions del local. Es va comprar una màquina de cinema, ja que fins a aleshores es llogava a Sant Sadurní. També es va comprar una nevera, una cafetera i un televisor pel cafè.
El 1972 les dones del poble van demanar poder formar part de la societat, ja que fins llavors només acceptaven homes. Però no va ser fins als anys 90 que les dones van aconseguir ser-ne membres.
El 1979 un grup de joves es van fer càrrec del Café. S’hi van estar durant quatre anys i van començar a obrir cada dia de la setmana, ja que fins llavors només s’obria el cap de setmana.
Amb els guanys que s’obtenien fent de Cafeters, col·laboraven en les diferents entitats i celebracions del poble i també ajudaven a finançar els concerts que es van organitzat durant aquells anys, es van portar músics de gran renom (Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Raimon,...).
A principis de la dècada dels 80, la sala del Centre es va utilitzar com a seu de les Assemblees del Moviment per la Defensa de Subirats, creat per aturar el projecte d’instal·lar una presó i unes casernes militars al nostre municipi.
Un altre fet rellevant d’aquesta època va ser la construcció de la part nova, que va constar d’una cuina més àmplia, un altell, una zona de lavabos i una ampliació del cafè. Aquestes obres van modificar l’estructura del Centre.
Als anys 90 les dones van passar a ser sòcies de ple dret, és a dir, per primera vegada van poder votar i formar part de la Junta del Centre. I amb l’arribada del nou mil·lenni es va acordar la reforma del local tal com el coneixem ara; es va fer la teulada nova i es va ampliar la part de l’escenari.
No hem d’oblidar que totes les millores que s’han anat duent a terme al llarg dels anys han estat possibles gràcies a l’esforç, la dedicació, l’aportació econòmica de tots els socis i sòcies que n’han format part i de les subvencions d’organismes oficials.
El 2014 es va celebrar el centenari de l’entitat, amb actes especials durant tot l’any natural.
Els anys 2020 i 2021 l’activitat del Centre Agrícola es veu afectada i paralitzada temporalment degut a la pandèmia del COVID-19 que va fer confinar a mig món.
El Centre Agrícola és i ha estat un reflex de la vida del poble, i per tant de cada moment polític i social. Actualment, el Centre es dedica a ser una entitat sociocultural amb un ampli bagatge. Realitza la promoció cultural i social organitzant tota mena d’actes i festes; com la Festa Major, la Festa de la Collita, concerts, xerrades, activitats,... per mantenir viu el poble.
I tu, vols escriure una pàgina més de la seva història?